El text de Lenin arrenca polemitzant amb Rosa Luxemburg sobre el punt 9 del programa dels bolxevics en què es defensa el dret a l’autodeterminació. L’essència de la discrepància era la següent: mentre Rosa Luxemburg interpretava que aquesta reivindicació ajudava els interessos nacionalistes de la burgesia polonesa, Lenin argumentava el contrari: que la defensa del dret a l’autodeterminació, junt amb altres punts programàtics, era precisament la millor forma de contrarestar la influència del nacionalisme burgès sobre les masses, obreres i camperoles, de les nacionalitats oprimides. Lenin comprenia que la posició de Rosa Luxemburg es devia a la pressió enorme de construir un partit verdaderament marxista i obrer en el context d’una lluita política aferrissada contra el nacionalisme de la nació oprimida, però va assenyalar amb claredat els seus errors.
